Biberó i Xumet, els grans problemàtics

En la lactància materna el bebè s’alimenta gràcies a uns moviments que realitza amb els llavis i la llengua (reflex de succió) per tal d’extreure l’aliment de la mare. En canvi, en l’alimentació mitjançant el biberó l’esforç que ha de fer el bebè per succionar és inferior, perquè la llet surt fàcilment pel forat de la tetina. Per tant el procés de succió és diferent entre ambdós casos, amb la qual cosa el desenvolupament de la musculatura orofacial (lingual, labial, etc) i el creixement ossi també es veu modificat.


Per tal d’evitar problemes en el desenvolupament de l’infant, en el suposat cas que s’utilitzin tetines (biberó i/o xumet), és necessari retirar-les com a molt tard entre els 18 i els 24 mesos; d’aquesta manera prevenim principalment:
  • Deformacions del paladar per la pressió errònia que exerceixen les tetines
  • Hipotonicitat degut a la falta de desenvolupament de la musculatura orofacial (llengua, llavis, maxil·lars...)
  • Dificultats en la masticació
  • Dificultats den la deglució
  • Posició lingual incorrecta (en repòs i/o en les funcions parlar, deglutir...)
  • Problemes en les peces dentàries (càries, maloclusions)
  • Retard en el desenvolupament de la parla
  • Retard en el desenvolupament del llenguatge
  • Dificultats per pronunciar un o diferents fonemes (sons de la parla, dislàlies)
  • Parla inintel·ligible



Per altra banda, alguns nens duen el xumet a totes hores la qual cosa comporta que aquest esdevingui un focus d’infecció. Perquè és difícil controlar l’infant en les diferents situacions del seu dia a dia i per tant controlar que el xumet estigui en les condicions òptimes d’higiene per tal d’evitar el risc d’infecció. A més a més, amb l’ús de les tetines estem atorgant a l’infant un rol de bebèque ja no li pertoca per edat.


Acompanyem-los en el seu desenvolupament i no els ho fem difícil!




Anna Sangrà Puig
Logopeda & Fisioterapeuta

Escribir comentario

Comentarios: 0