COM ESCRIURE I EXPLICAR EL CONTE DEL DIA DEL NAIXEMENT DEL TEU FILL/A?

 

 

El 14 de juny és l’aniversari d’en Jan. Ahir va fer 5 anys. Un fill desitjat i esperat amb tota la il·lusió del món. Aquest any l’hem celebrat els tres junts des de bon matí. Una cuina engalanada, espai que ens reuneix tot sovint i confident d’experiències agradables i alguna altra que no, ha tornat a ser testimoni d’una data senyalada. Regals desitjats esperaven ser oberts. Quins ulls de sorpresa i alegria!

 

 

Ara bé, amb el cor a la mà i la pell de gallina al recordar-ho, us puc assegurar que el millor regal que li hem fet en aquests 5 anys, ha estat explicar-li el conte del dia del seu naixement. Fins ahir no se m’havia acudit. Avui tinc clara la raó. Ja he paït aquella experiència d’amor que va estar acompanyada de por, frustració i desconcert.


COM ESCRIURE I EXPLICAR EL CONTE DEL DIA DEL SEU NAIXEMENT AL TEU FILL?

 

  1. DOCUMENTA’T: uns dies abans, aprofita una vetllada amb la teva parella per recordar com va ser el dia del naixement del vostre fill/a. Intenteu recuperar el màxim de detalls possibles. Si cal, demaneu ajuda a familiars i amics. Aquest moment es pot convertir en un espai de retrobament emocional màgic.
  1. ESCRIU EL CONTE: no cal ser un gran escriptor. Pots agafar un conte ja escrit i anar canviant les paraules, situacions i personatges segons et convingui.
  1. RESSALTA LA PART AGRADABLE DE L’EXPERIÈNCIA SENSE NEGAR LES EMOCIONS DESAGRADABLES: és terapèutic donar cabuda a les emocions agradables i desagradables. Sobretot en parts traumàtics. El secret està en posar l’atenció a allò que vas sentir, posant-hi paraules que continguin emocions. Tant les agradables, alegria, curiositat, amor… com les desagradables: por, frustració, desconcert… La vida és, en part, això. Aprende a posar l’atenció en allò que ens fa vibrar sense negar allò que ens pot haver bloquejat.
  1. FÉS CONSCIENT EL SEU CREIXEMENT: el dia de l’aniversari,  centra’t en gaudir del dia i del que vagi succeïnt. Possiblement descobriràs com està creixent física i emocionalment. 
  1. PREPARA L’HABITACIÓ: al vespre, acomoda uns coixins al terra. Si téns esperit “teatreru”, fes servir ninots, llitets,... l’atrezzo que et calgui per fer d’aquesta experiència, única!

 

  1. EXPLICA EL CONTE: desvetlla la sorpresa just abans d’anar a dormir. Amb la llum tènue i, si et ve de gust, la persiana oberta per donar entrada a la claror de la lluna, crearàs un ambient càlid. L’ocasió s’ho val! És preferible que expliquis el conte plegats, pare i mare junts. Això permet que cada un comparteixi part de la història. Una història de vida que construeix la identitat del nen/a, com a mínim en el seu inici.

 

Avui em sento feliç d’haver compartit amb en Jan la nostra primera cita ;-) a través d’un conte, I he pogut posar l’atenció en els aspectes positius del que va ser aquell dia, acollint, acceptant i compartint també les emocions desagradables que ens van acompanyar.  

 

A tu Jan, perquè cada dia ens ofereixes aprendre amb la màgia de l’amor.

 

 

Àngels Martí

Psicòloga & Terapeuta Familiar

Especialista en les relacions dins l'àmbit escolar, familiar i laboral

www.angelsmarti.com · info@angelsmarti.com · 610217506

 

 

2 comentarios

TRANSFORMANT EMOCIONS

3 comentarios

TALLER A PROFESSORS: COM FER L'ENTREVISTA AMB PARES?

Avui tinc el plaer de dinamitzar un taller, dirigit a professors de secundària, per tal d'entrenar les habilitats implícites en l'entrevista amb pares. 

 

El taller constarà de tres parts. En la primera parlarem sobre els reptes que els professors tenen en les entrevistes. En la segona part, vivenciarem les tres habilitats bàsiques que, el psicòleg humanista Carl Rogers, proposa com a necessàries en tota relació d'ajuda: l'empatia, la consideració positiva incondicional i l'autenticitat. En la tercera part, practicarem aquestes habilitats a través d'un rol-playing, tècnica vivencial que permet dramatitzar situacions reals en un context formatiu.

 

Aquestes tres habilitats: l'empatia, la consideració positiva incondiconal (acceptació) i l'autenticitat, són tres aspectes que els pares i mares i aquelles persones que intervenen en el desenvolupament dels nens i nenes, nois i noies, necessitem entrenar i millorar. Ja que ens permetrà relacionar-nos amb ells des de la comprensió, l'acompanyament i no des del jutjar, qüestionar i sermonejar.

 

 

Àngels Martí

Psicòloga & Terapeuta Familiar 

Formadora

Relacions simètriques o complementàries

Segons la teoria de la comunicació de Watzlawick, les relacions poden ser simètriques o complementaries.


La relació simètrica és aquella en que les persones que estableixen la relació tendeixen a rivalitzar, i entrar en competència.
En la relació complementaria, la conducta d’un complementa a la de l’altre, i alhora, una tendeix a afavorir l’altre.

Leer más 0 comentarios

Biberó i Xumet, els grans problemàtics

En la lactància materna el bebè s’alimenta gràcies a uns moviments que realitza amb els llavis i la llengua (reflex de succió) per tal d’extreure l’aliment de la mare. En canvi, en l’alimentació mitjançant el biberó l’esforç que ha de fer el bebè per succionar és inferior, perquè la llet surt fàcilment pel forat de la tetina. Per tant el procés de succió és diferent entre ambdós casos, amb la qual cosa el desenvolupament de la musculatura orofacial (lingual, labial, etc) i el creixement ossi també es veu modificat.


Per tal d’evitar problemes en el desenvolupament de l’infant, en el suposat cas que s’utilitzin tetines (biberó i/o xumet), és necessari retirar-les com a molt tard entre els 18 i els 24 mesos; d’aquesta manera prevenim principalment:
  • Deformacions del paladar per la pressió errònia que exerceixen les tetines
  • Hipotonicitat degut a la falta de desenvolupament de la musculatura orofacial (llengua, llavis, maxil·lars...)
  • Dificultats en la masticació
  • Dificultats den la deglució
  • Posició lingual incorrecta (en repòs i/o en les funcions parlar, deglutir...)
  • Problemes en les peces dentàries (càries, maloclusions)
  • Retard en el desenvolupament de la parla
  • Retard en el desenvolupament del llenguatge
  • Dificultats per pronunciar un o diferents fonemes (sons de la parla, dislàlies)
  • Parla inintel·ligible



Per altra banda, alguns nens duen el xumet a totes hores la qual cosa comporta que aquest esdevingui un focus d’infecció. Perquè és difícil controlar l’infant en les diferents situacions del seu dia a dia i per tant controlar que el xumet estigui en les condicions òptimes d’higiene per tal d’evitar el risc d’infecció. A més a més, amb l’ús de les tetines estem atorgant a l’infant un rol de bebèque ja no li pertoca per edat.


Acompanyem-los en el seu desenvolupament i no els ho fem difícil!




Anna Sangrà Puig
Logopeda & Fisioterapeuta
0 comentarios

COM ESCRIURE I EXPLICAR EL CONTE DEL DIA DEL NAIXEMENT DEL TEU FILL/A?

 

 

El 14 de juny és l’aniversari d’en Jan. Ahir va fer 5 anys. Un fill desitjat i esperat amb tota la il·lusió del món. Aquest any l’hem celebrat els tres junts des de bon matí. Una cuina engalanada, espai que ens reuneix tot sovint i confident d’experiències agradables i alguna altra que no, ha tornat a ser testimoni d’una data senyalada. Regals desitjats esperaven ser oberts. Quins ulls de sorpresa i alegria!

 

 

Ara bé, amb el cor a la mà i la pell de gallina al recordar-ho, us puc assegurar que el millor regal que li hem fet en aquests 5 anys, ha estat explicar-li el conte del dia del seu naixement. Fins ahir no se m’havia acudit. Avui tinc clara la raó. Ja he paït aquella experiència d’amor que va estar acompanyada de por, frustració i desconcert.


COM ESCRIURE I EXPLICAR EL CONTE DEL DIA DEL SEU NAIXEMENT AL TEU FILL?

 

  1. DOCUMENTA’T: uns dies abans, aprofita una vetllada amb la teva parella per recordar com va ser el dia del naixement del vostre fill/a. Intenteu recuperar el màxim de detalls possibles. Si cal, demaneu ajuda a familiars i amics. Aquest moment es pot convertir en un espai de retrobament emocional màgic.
  1. ESCRIU EL CONTE: no cal ser un gran escriptor. Pots agafar un conte ja escrit i anar canviant les paraules, situacions i personatges segons et convingui.
  1. RESSALTA LA PART AGRADABLE DE L’EXPERIÈNCIA SENSE NEGAR LES EMOCIONS DESAGRADABLES: és terapèutic donar cabuda a les emocions agradables i desagradables. Sobretot en parts traumàtics. El secret està en posar l’atenció a allò que vas sentir, posant-hi paraules que continguin emocions. Tant les agradables, alegria, curiositat, amor… com les desagradables: por, frustració, desconcert… La vida és, en part, això. Aprende a posar l’atenció en allò que ens fa vibrar sense negar allò que ens pot haver bloquejat.
  1. FÉS CONSCIENT EL SEU CREIXEMENT: el dia de l’aniversari,  centra’t en gaudir del dia i del que vagi succeïnt. Possiblement descobriràs com està creixent física i emocionalment. 
  1. PREPARA L’HABITACIÓ: al vespre, acomoda uns coixins al terra. Si téns esperit “teatreru”, fes servir ninots, llitets,... l’atrezzo que et calgui per fer d’aquesta experiència, única!

 

  1. EXPLICA EL CONTE: desvetlla la sorpresa just abans d’anar a dormir. Amb la llum tènue i, si et ve de gust, la persiana oberta per donar entrada a la claror de la lluna, crearàs un ambient càlid. L’ocasió s’ho val! És preferible que expliquis el conte plegats, pare i mare junts. Això permet que cada un comparteixi part de la història. Una història de vida que construeix la identitat del nen/a, com a mínim en el seu inici.

 

Avui em sento feliç d’haver compartit amb en Jan la nostra primera cita ;-) a través d’un conte, I he pogut posar l’atenció en els aspectes positius del que va ser aquell dia, acollint, acceptant i compartint també les emocions desagradables que ens van acompanyar.  

 

A tu Jan, perquè cada dia ens ofereixes aprendre amb la màgia de l’amor.

 

 

Àngels Martí

Psicòloga & Terapeuta Familiar

Especialista en les relacions dins l'àmbit escolar, familiar i laboral

www.angelsmarti.com · info@angelsmarti.com · 610217506

 

 

2 comentarios

TRANSFORMANT EMOCIONS

3 comentarios

TALLER A PROFESSORS: COM FER L'ENTREVISTA AMB PARES?

Avui tinc el plaer de dinamitzar un taller, dirigit a professors de secundària, per tal d'entrenar les habilitats implícites en l'entrevista amb pares. 

 

El taller constarà de tres parts. En la primera parlarem sobre els reptes que els professors tenen en les entrevistes. En la segona part, vivenciarem les tres habilitats bàsiques que, el psicòleg humanista Carl Rogers, proposa com a necessàries en tota relació d'ajuda: l'empatia, la consideració positiva incondicional i l'autenticitat. En la tercera part, practicarem aquestes habilitats a través d'un rol-playing, tècnica vivencial que permet dramatitzar situacions reals en un context formatiu.

 

Aquestes tres habilitats: l'empatia, la consideració positiva incondiconal (acceptació) i l'autenticitat, són tres aspectes que els pares i mares i aquelles persones que intervenen en el desenvolupament dels nens i nenes, nois i noies, necessitem entrenar i millorar. Ja que ens permetrà relacionar-nos amb ells des de la comprensió, l'acompanyament i no des del jutjar, qüestionar i sermonejar.

 

 

Àngels Martí

Psicòloga & Terapeuta Familiar 

Formadora

Relacions simètriques o complementàries

Segons la teoria de la comunicació de Watzlawick, les relacions poden ser simètriques o complementaries.


La relació simètrica és aquella en que les persones que estableixen la relació tendeixen a rivalitzar, i entrar en competència.
En la relació complementaria, la conducta d’un complementa a la de l’altre, i alhora, una tendeix a afavorir l’altre.

Leer más 0 comentarios

Biberó i Xumet, els grans problemàtics

En la lactància materna el bebè s’alimenta gràcies a uns moviments que realitza amb els llavis i la llengua (reflex de succió) per tal d’extreure l’aliment de la mare. En canvi, en l’alimentació mitjançant el biberó l’esforç que ha de fer el bebè per succionar és inferior, perquè la llet surt fàcilment pel forat de la tetina. Per tant el procés de succió és diferent entre ambdós casos, amb la qual cosa el desenvolupament de la musculatura orofacial (lingual, labial, etc) i el creixement ossi també es veu modificat.


Per tal d’evitar problemes en el desenvolupament de l’infant, en el suposat cas que s’utilitzin tetines (biberó i/o xumet), és necessari retirar-les com a molt tard entre els 18 i els 24 mesos; d’aquesta manera prevenim principalment:
  • Deformacions del paladar per la pressió errònia que exerceixen les tetines
  • Hipotonicitat degut a la falta de desenvolupament de la musculatura orofacial (llengua, llavis, maxil·lars...)
  • Dificultats en la masticació
  • Dificultats den la deglució
  • Posició lingual incorrecta (en repòs i/o en les funcions parlar, deglutir...)
  • Problemes en les peces dentàries (càries, maloclusions)
  • Retard en el desenvolupament de la parla
  • Retard en el desenvolupament del llenguatge
  • Dificultats per pronunciar un o diferents fonemes (sons de la parla, dislàlies)
  • Parla inintel·ligible



Per altra banda, alguns nens duen el xumet a totes hores la qual cosa comporta que aquest esdevingui un focus d’infecció. Perquè és difícil controlar l’infant en les diferents situacions del seu dia a dia i per tant controlar que el xumet estigui en les condicions òptimes d’higiene per tal d’evitar el risc d’infecció. A més a més, amb l’ús de les tetines estem atorgant a l’infant un rol de bebèque ja no li pertoca per edat.


Acompanyem-los en el seu desenvolupament i no els ho fem difícil!




Anna Sangrà Puig
Logopeda & Fisioterapeuta
0 comentarios

COM ESCRIURE I EXPLICAR EL CONTE DEL DIA DEL NAIXEMENT DEL TEU FILL/A?

 

 

El 14 de juny és l’aniversari d’en Jan. Ahir va fer 5 anys. Un fill desitjat i esperat amb tota la il·lusió del món. Aquest any l’hem celebrat els tres junts des de bon matí. Una cuina engalanada, espai que ens reuneix tot sovint i confident d’experiències agradables i alguna altra que no, ha tornat a ser testimoni d’una data senyalada. Regals desitjats esperaven ser oberts. Quins ulls de sorpresa i alegria!

 

 

Ara bé, amb el cor a la mà i la pell de gallina al recordar-ho, us puc assegurar que el millor regal que li hem fet en aquests 5 anys, ha estat explicar-li el conte del dia del seu naixement. Fins ahir no se m’havia acudit. Avui tinc clara la raó. Ja he paït aquella experiència d’amor que va estar acompanyada de por, frustració i desconcert.


COM ESCRIURE I EXPLICAR EL CONTE DEL DIA DEL SEU NAIXEMENT AL TEU FILL?

 

  1. DOCUMENTA’T: uns dies abans, aprofita una vetllada amb la teva parella per recordar com va ser el dia del naixement del vostre fill/a. Intenteu recuperar el màxim de detalls possibles. Si cal, demaneu ajuda a familiars i amics. Aquest moment es pot convertir en un espai de retrobament emocional màgic.
  1. ESCRIU EL CONTE: no cal ser un gran escriptor. Pots agafar un conte ja escrit i anar canviant les paraules, situacions i personatges segons et convingui.
  1. RESSALTA LA PART AGRADABLE DE L’EXPERIÈNCIA SENSE NEGAR LES EMOCIONS DESAGRADABLES: és terapèutic donar cabuda a les emocions agradables i desagradables. Sobretot en parts traumàtics. El secret està en posar l’atenció a allò que vas sentir, posant-hi paraules que continguin emocions. Tant les agradables, alegria, curiositat, amor… com les desagradables: por, frustració, desconcert… La vida és, en part, això. Aprende a posar l’atenció en allò que ens fa vibrar sense negar allò que ens pot haver bloquejat.
  1. FÉS CONSCIENT EL SEU CREIXEMENT: el dia de l’aniversari,  centra’t en gaudir del dia i del que vagi succeïnt. Possiblement descobriràs com està creixent física i emocionalment. 
  1. PREPARA L’HABITACIÓ: al vespre, acomoda uns coixins al terra. Si téns esperit “teatreru”, fes servir ninots, llitets,... l’atrezzo que et calgui per fer d’aquesta experiència, única!

 

  1. EXPLICA EL CONTE: desvetlla la sorpresa just abans d’anar a dormir. Amb la llum tènue i, si et ve de gust, la persiana oberta per donar entrada a la claror de la lluna, crearàs un ambient càlid. L’ocasió s’ho val! És preferible que expliquis el conte plegats, pare i mare junts. Això permet que cada un comparteixi part de la història. Una història de vida que construeix la identitat del nen/a, com a mínim en el seu inici.

 

Avui em sento feliç d’haver compartit amb en Jan la nostra primera cita ;-) a través d’un conte, I he pogut posar l’atenció en els aspectes positius del que va ser aquell dia, acollint, acceptant i compartint també les emocions desagradables que ens van acompanyar.  

 

A tu Jan, perquè cada dia ens ofereixes aprendre amb la màgia de l’amor.

 

 

Àngels Martí

Psicòloga & Terapeuta Familiar

Especialista en les relacions dins l'àmbit escolar, familiar i laboral

www.angelsmarti.com · info@angelsmarti.com · 610217506

 

 

2 comentarios

TRANSFORMANT EMOCIONS

3 comentarios

TALLER A PROFESSORS: COM FER L'ENTREVISTA AMB PARES?

Avui tinc el plaer de dinamitzar un taller, dirigit a professors de secundària, per tal d'entrenar les habilitats implícites en l'entrevista amb pares. 

 

El taller constarà de tres parts. En la primera parlarem sobre els reptes que els professors tenen en les entrevistes. En la segona part, vivenciarem les tres habilitats bàsiques que, el psicòleg humanista Carl Rogers, proposa com a necessàries en tota relació d'ajuda: l'empatia, la consideració positiva incondicional i l'autenticitat. En la tercera part, practicarem aquestes habilitats a través d'un rol-playing, tècnica vivencial que permet dramatitzar situacions reals en un context formatiu.

 

Aquestes tres habilitats: l'empatia, la consideració positiva incondiconal (acceptació) i l'autenticitat, són tres aspectes que els pares i mares i aquelles persones que intervenen en el desenvolupament dels nens i nenes, nois i noies, necessitem entrenar i millorar. Ja que ens permetrà relacionar-nos amb ells des de la comprensió, l'acompanyament i no des del jutjar, qüestionar i sermonejar.

 

 

Àngels Martí

Psicòloga & Terapeuta Familiar 

Formadora

Relacions simètriques o complementàries

Segons la teoria de la comunicació de Watzlawick, les relacions poden ser simètriques o complementaries.


La relació simètrica és aquella en que les persones que estableixen la relació tendeixen a rivalitzar, i entrar en competència.
En la relació complementaria, la conducta d’un complementa a la de l’altre, i alhora, una tendeix a afavorir l’altre.

Leer más 0 comentarios

Biberó i Xumet, els grans problemàtics

En la lactància materna el bebè s’alimenta gràcies a uns moviments que realitza amb els llavis i la llengua (reflex de succió) per tal d’extreure l’aliment de la mare. En canvi, en l’alimentació mitjançant el biberó l’esforç que ha de fer el bebè per succionar és inferior, perquè la llet surt fàcilment pel forat de la tetina. Per tant el procés de succió és diferent entre ambdós casos, amb la qual cosa el desenvolupament de la musculatura orofacial (lingual, labial, etc) i el creixement ossi també es veu modificat.


Per tal d’evitar problemes en el desenvolupament de l’infant, en el suposat cas que s’utilitzin tetines (biberó i/o xumet), és necessari retirar-les com a molt tard entre els 18 i els 24 mesos; d’aquesta manera prevenim principalment:
  • Deformacions del paladar per la pressió errònia que exerceixen les tetines
  • Hipotonicitat degut a la falta de desenvolupament de la musculatura orofacial (llengua, llavis, maxil·lars...)
  • Dificultats en la masticació
  • Dificultats den la deglució
  • Posició lingual incorrecta (en repòs i/o en les funcions parlar, deglutir...)
  • Problemes en les peces dentàries (càries, maloclusions)
  • Retard en el desenvolupament de la parla
  • Retard en el desenvolupament del llenguatge
  • Dificultats per pronunciar un o diferents fonemes (sons de la parla, dislàlies)
  • Parla inintel·ligible



Per altra banda, alguns nens duen el xumet a totes hores la qual cosa comporta que aquest esdevingui un focus d’infecció. Perquè és difícil controlar l’infant en les diferents situacions del seu dia a dia i per tant controlar que el xumet estigui en les condicions òptimes d’higiene per tal d’evitar el risc d’infecció. A més a més, amb l’ús de les tetines estem atorgant a l’infant un rol de bebèque ja no li pertoca per edat.


Acompanyem-los en el seu desenvolupament i no els ho fem difícil!




Anna Sangrà Puig
Logopeda & Fisioterapeuta
0 comentarios

HAS PENSAT EN REBRE LES EMOCIONS COM A CONVIDATS?

Va arribar a les meves mans un article d’ El Stéphanie Noble  que es titula les emocions com a convidats d’honor. En aquest article compara les emocions com si fossin convidats que vénen de visita.



L’autor ens diu que quan parlem d’emocions, el primer pas és identificar l’emoció i mantenir-nos en certa distancia, l’emoció és un remolí que travessa el nostre cos-ment. Nosaltres la co-creem i mentre estàs pendent d’ella hi afegeixes energia o potser que la teva reacció sigui negar-la, en tots dos casos el que estàs fent és exigir la seva atenció.

El que ens planteja Stéphanie Noble és que tractem a l’emoció com un convidat d’honor, suggereix preguntar-li:
D’on vens?
Quina és la teva intenció?
Que és el que em vols dir?
Que puc fer jo perquè et sentís més còmode?
Explora l’emoció convidat o convidada  amb curiositat amorosa, permet que vingui i que marxi. No t’aferris a ella , ni la retinguis.
Igual com quan tens convidats vols que aquests segueixin les normes de la casa, no t’has d’encarregar de la seva vida o conducta. 




 
 
Si els teus veïns es queixen de les festes que fas a la nit, no els hi pots dir: “ jo no puc ajudar-lo”, els meus convidats els hi agrada la gresca i em va fer convidar totes les meves amistats”. No, tu ets el responsable del que passa a casa teva, de la mateixa manera tu ets el responsable de la teva conducta. Aprèn a honrar a les teves emocions-invitats sense permetre que s’imposin. Tu organitzes.

Quan ve una persona convidada a casa no t’impacientis, no diràs : Oh tu aquí una altra vegada¡¡¡. No ha vingut per torturar-te, només ha vingut per informar-te. Només tu pots convertir l’experiència en una tortura.

Sempre honora el teu convidat, decideix si la seva companyia et fa sentir incòmode, tu pots utilitzar estratègies per fer més curta la visita. El teu convidat té certes necessitats així com certa informació per a tu. Com més ràpidament aconsegueixis l’intercanvi de necessitats informació menys temps tens que estar amb l’emoció. Com més temps estiguis patint la seva companyia més temps trigarà abans que marxi. Tu pots decidir 
Per exemple, quan un enuig toca a la  teva porta, en vés de dir-te, oh com soc , sempre estic enfadat o enfadada, o qualsevol altra cosa que et diguis, tant sols et pots dir: Hola enuig, que has vingut a fer? Que m’has de dir? D’aquesta manera tindràs informació de l’enuig i et permetrà sortir d’aquesta emoció. 
Us animo posar en pràctica aquesta manera de veure les emocions,

The Emotional Intelligence Newsletter. 


0 comentarios

PROPOSTES SENZILLES QUE AJUDEN A PRACTICAR L’ATENCIÓ PLENA, "MINDFULNESS"


Quantes vegades has fet quelcom de forma automàtica? No recordes on has deixat una cosa, busques les claus i de sobte te n’adones que les tens a la mà , i com aquests, molts d’altres exemples que ens indiquen que no estem en el moment present.  Potser estem capficats per una cosa que ens ha passat, i estem en el passat ,o potser estem pensant en alguna cosa que ens preocupa i ens situem en el futur. Actuar de manera automàtica té un cost.
La pràctica en l’atenció plena ens ajuda a estar en el present , a ser conscients dels nostres pensaments , emocions i sensacions físiques.
Els pares i mares m’han dit sovint que no tenen temps per parar un moment, creieu que és una qüestió de temps o potser és que no s’han proposat buscar-lo?
Una manera fàcil d’entrenar-nos en l’atenció plena és practicar la respiració conscient.  Podem fer respiracions amb plena consciència de quan inhalem i quan exhalem, ens pot ajudar comptar fins a cinc, 1, 2, 3 , 4 ,5 inhalant i 1, 2 ,3 ,4 ,5 exhalant. En  el moment en que ens adonem que estem distrets només cal que tronem a dirigir la nostra atenció a la respiració. Deixar passar el pensament, sense entretenir-nos, ni jutjar-lo ens ajuda a calmar la ment.
Aprendre a relaxar-nos millora la gestió emocional i a reduir la impulsivitat.
Podeu practicar l’atenció plena amb els vostres fills i filles.
Us presento alguns jocs que podeu fer amb els  vostres fills i filles que ajudarà a la pràctica de l’atenció plena d’una manera lúdica.
Poseu-vos en rotllana i col·loqueu un objecte diferent  darrera de cadascú, el joc consisteix en endevinar de que es tracta tocant-lo , sense mirar.
Un altre joc consisteix en posar uns quants objectes en una safata, donem uns 15 segons per poder mirar-los, i  seguidament tapem la safata amb una manta. Haurem d’anotar en un full tots els objectes que recordem. Després tornar a destapar i comprovar els que hem recordat i els que no hem retingut.
Un altre exercici que podem fer és demanar al nen o nena que faci un dibuix de la seva habitació de memòria i després comprovar el què ha fet, quines coses ha dibuixat i quines no.
Un altre joc que us proposo és omplir una safata de llenties seques, cigrons, faves, i pèsols congelats, heu de tenir  també,  quatre recipients, un per cada una de les llegums. Poseu-vos una bena als ulls i sense mirar, heu d’anar diferenciant  cada una de les llegums i col·locar-les en el recipient que els hi toca. 
Amb aquests jocs estem entrenant l’atenció plena, i d’aquesta manera estem millorant la capacitat de focalitzar l’atenció, la memòria i les habilitats de control.
Hi ha moltes maneres de fer la pràctica de la respiració amb nens i nenes, amb els més  petits podem aprofitar el moment d’anar a dormir per introduir la respiració,  una manera de fer-ho és que escullin un nino de peluix i se’l col·loquin a la panxa, els animem a que balancegin el nino, agafant aire i deixant-lo anar, així poden notar com el nino es mou. Ho podem fer unes quantes vegades i els podem ajudar repetint les instruccions:  agafa aire, nota com el nino es mou, deixa anar l’aire i observa com la panxa s’infla, després compartim amb ells com se senten.
Us animo que trobeu el moment per practicar l’atenció plena.
20 comentarios